Introducció
En els darrers anys des de la Vila Vermella s’ha promocionat, mitjançant diverses actuacions, la protecció del cel nocturn i l’activitat astronòmica. Pròximament, s’espera iniciar la construcció del Centre Astronòmic Muntanyes de Prades (CAMP) en el singular Mirador del Pla de la Guàrdia. D’aquesta manera, es vol continuar apostant per la foscor, de les Muntanyes de Prades i del Montsant, tot promocionant la recerca més puntera en l’àmbit de l’astronomia. A més, es pretén fer accessible el CAMP als visitants del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades (PAP) per així combinar en un mateix espai recerca i divulgació, i complementar els equipaments ja existents: el Mirador Astronòmic de Sant Roc i el Centre de Visitants del PAP a Prades.
El Pla de la Guàrdia com a espai protegit
El Pla de la Guàrdia, espai on s’ha d’ubicar el CAMP, es troba dins de la Xarxa Natura 2000 “Muntanyes de Prades” (ES5140008) i del PEIN Muntanyes de Prades (Figura 1). Es tracta doncs d’un espai protegit, a escala europea i catalana, del qual se n’ha de garantir la conservació, ja que inclou una representació suficient i significativa de la biodiversitat del territori.
L’àmbit del projecte està dominat per matollars i roquissars, envoltats per pinedes de pi roig quan el cingle comença a baixar. Entre aquesta gran diversitat de comunitats, algunes són remarcables per la seva raresa i l’alt interès biogeogràfic com els matollars xeroacàntics d’eriçó (Erinacea anthyllis) (Figura 2).
Per tant, per tirar endavant el projecte s’han de respectar l’instrument de gestió de l’espai i els objectius específics de conservació d’aquest.
Estudi d’Impacte Ambiental del CAMP
Per tal de poder fer possible el projecte del CAMP de la forma més respectuosa possible amb l’espai i el medi ambient l’any 2019 es realitzà per part d’en Joan Pons Solé (Ambientòleg d’INSTA – Serveis Jurídics Ambientals) l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) del projecte de Centre Astronòmic Muntanyes de Prades (CAMP), responent a l’encàrrec de l‘Ajuntament de Prades promotor del projecte.
Aquest estudi és bàsic per fer l’Avaluació d’Impacte Ambiental del futur CAMP. En ell s’identifiquen, descriuen i valoren, de manera apropiada i amb les particularitats del cas, els efectes previsibles que la realització del projecte d’obra i d’activitat produirà sobre els diferents aspectes ambientals.
De manera que, es fa una descripció acurada del medi; es defineixen les característiques del projecte; es plantegen els diferents objectius ambientals i les seves alternatives; s’avaluen els efectes sobre l’entorn i el passatge; s’identifiquen els impactes ambientals i les afectacions específiques a la Xarxa Natura 2000; es plantegen les mesures pertinents de revisió, mitigació i compensació d’impacte ambiental i d’integració paisatgística; i es defineix el programa de seguiment ambiental per les diferents fases de l’obra com pel mateix funcionament del centre.
Que ens diu l’EIA?
L’estudi realitzat exposa que el projecte del CAMP és viable tot i trobar-se en mig d’un l’espai natural protegit, ja que no es detecta cap xoc entre el desenvolupament del projecte i els objectius de conservació de la Xarxa Natura 2000.
Els impactes del projecte sobre vectors ambientals són en la seva majoria compatibles o moderats. Pel que fa a l’impacte paisatgístic és molt poc significatiu, ja que el centre no serà visible des de cap dels nuclis urbans propers i en l’entorn immediat s’adoptaran mesures d’integració paisatgística.
Durant l’estudi, s’analitzen fins a quatre alternatives d’ubicació i de característiques del centre. S’escull la proposta que presenta una relació major entre impactes ambientals i eficiència del centre. Per tant, es determina ubicar l’edifici principal pròxim al camí ja existent en el Pla de la Guàrdia, i únicament ubicar en la zona del mirador les cúpules de recerca, ocupant tot l’equipament un total de 400 m2. A més, s’especifica que el centre no tindrà fonaments sobre la roca o el camí. També, s’indica que l’aigua per abastir el centre serà recollida de l’aigua de pluja i que l’aigua de boca arribarà en dipòsits d’abastiment.
Per altra banda, l’estudi apunta que l’espai on s’ubicarà el CAMP està catalogat com a sòl no urbanitzable. De manera que, el projecte només pot ser una realitat si és un bé d’interès públic dotar al poble de Prades d’aquest equipament de recerca científica. Com això és així el projecte quedà aprovat per la comissió d’urbanisme.
Actuacions per minimitzar l’impacte ambiental
A partir d’aquest complet estudi es defineixen un conjunt d’actuacions que s’han de complir per tal que hi hagi el mínim impacte sobre l’espai. Aquestes actuacions són mesures de reversió, mitigació, i compensació dels impactes ambientals, així com mesures específiques d’integració paisatgística.
D’entre totes aquestes accions destaca el compromís per contracte, de l’ens públic encarregat del CAMP, de desmantellar l’observatori científic un cop finalitzi l’activitat d’ús, estipulada entre 40 i 60 anys, deixant l’entorn natural en condicions primogènites.
De la mateixa manera, també és remarcable que l’arribada de visitants estarà regulada i només serà possible mitjançant un vehicle elèctric de mitja càrrega del propi centre. Tot i que, els usos tradicionals de l’espai (senderisme, caça, etc.) podran continuar amb una regulació d’accés per a les persones no autoritzades.
Per últim, hi haurà d’haver i serà molt important la figura del responsable ambiental de l’obra i del centre durant totes les fases del projecte (prèvia, executora i de funcionament), que vetllarà pel compliment de les mesures i que realitzarà els informes periòdics de seguiment de les mesures ambientals proposades per l’estudi exposat.
Conclusions
En conclusió, l’engrescador projecte del Centre Astronòmic de les Muntanyes de Prades (CAMP) és perfectament viable si es fan les coses de forma respectuosa amb el medi en totes les seves fases.
En aquesta mateixa línia de compromís amb l’entorn es treballa, des de l’Ajuntament de Prades i des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, per fer del CAMP una realitat de les muntanyes ben aviat.
Marina Climent Casals
Ambientòloga i guia del PAP
Octubre del 2021
Bibliografia
- Herbari virtual del Mediterrani Occidental. (s. d.). Erinacea anthyllis Link. Consultat el 29 de setembre del 2020. http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2423/especie/erinacea-anthyllis-link
- Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. (2014). Correspondència amb altres figures de protecció: Muntanyes de Prades. http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/camp_de_tarragona/pra/corresp/
- Pons Solé, J. (2019). Estudi d’Impacte Ambiental Simplificat del Projecte de Centre Astronòmic Muntanyes de Prades (CAMP). INSTA – Servis Jurídics Ambientals.