L’enginyer aeroespacial Miquel Sureda ha parlat d’aquest fenomen al ‘Via lliure’
Imatge d’arxiu d’aurores boreals.
Aquesta nit de divendres a dissabte s’han pogut observar aurores boreals des de Catalunya. El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, al Baix Camp, n’ha fet un seguiment exhaustiu i ha pogut captar aquest moment tan excepcional a casa nostra.
L’agència aeroespacial ha catalogat aquest fenomen com a “tempesta caníbal”. Durant aquest episodi, el sol pateix explosions que expulsen energia que viatja a 800 quilòmetres per segon i que acaba impactant contra el camp magnètic de la Terra, que l’expulsa.
Ara bé, malgrat les radiacions que arribaran a la Terra, no es preveuen afectacions a la salut de les persones. L’astre ara està a prop de viure el seu màxim solar, que assoleix cada 11 anys i, per això, la NASA preveu que aquesta mena d’episodis es repeteixin cada cop amb més freqüència durant els propers mesos.
Durant aquest cap de setmana es poden tornar a notar les conseqüències de la tempesta solar que es va originar dimecres a la superfície del Sol. D’una banda, aquest fenomen fa que es vegin aurores boreals en llocs on normalment no se’n veuen. De fet, l’última tempesta d’aquesta mena va provocar que a principis de novembre ja se’n veiessin a països del mediterrani com Grècia o Turquia, i fins i tot en alguns punts del nostre país, com Igualada.
Ara bé, segons la NASA, una tempesta així també podria afectar les comunicacions de la Terra i, per tant, ara falta per veure si afectarà o no als dispositius electrònics.
Impressionant imatge d’una aurora boreal gravada des d’un avió
Hem viscut una “tempesta caníbal”?
L’enginyer aeroespacial Miquel Sureda ha explicat al Via lliure que “aquestes tempestes geomagnètiques poden tenir diferents intensitats” i, com més intenses són, “més efectes tenen”.
Pel que fa a la d’aquesta setmana i que ha culminat aquesta passada nit, Sureda ha assegurat que “ha sigut especialment intensa i, per això, s’han vist aurores boreals, però no ha sigut una tempesta caníbal”.
La tempesta geomagnètica d’aquesta setmana ha sigut especialment intensa, però no ha sigut caníbal
L’enginyer aeroespacial ha donat més detalls de la fulguració Carrington, del 1859, i que va ser la tempesta geomagnètica més potent registrada mai a la història. A més que es van poder observar aurores boreals fins i tot al Carib, “van caure tots els sistemes de telègrafs”.
Si extrapolem aquesta situació als sistemes elèctrics de comunicació actuals, Sureda no té cap dubte que els efectes serien “devastadors, molt més greu que la pandèmia”.
Podeu seguir l’observació de les aurores boreals al portal d’Aurorasaurus: www.aurorasaurus.org.
Recupera aquí l’entrevista a l’enginyer aeroespacial Miquel Sureda al Via lliure.