Si visiteu Prades i és de nit, descobrireu un dels seus tresors amagats | CEDIDA

Lesmuntanyes de Prades són lloables per moltes coses. Per la bellesa de l’entorn, per l’encant i la tranquil·litat dels pobles que la conformen, per la plaça Major de Prades, per les patates, i per moltes altres coses. I avui, ho és per una altra cosa, de la qual hom se’n podrà adonar si, quan passeja per Prades, de nit, mira cap amunt.

El cel de Prades és un dels paratges naturals més idonis de tota Catalunya per observar les estrelles, aprendre astronomia i realitzar investigacions científiques, i també de la península Ibèrica. Els veïns de Prades fa molt temps que hi conviuen, tota la vida de fet, però no ha estat fins fa pocs anys que el cel de Prades ha començat a agafar el protagonisme que mereix.

L’Aleix, malgrat tot, no és nascut a Prades, sinó a Vilassar de Mar però ja fa gairebé 30 anys que visita Prades, juntament amb la seva parella, la Georgina Serven, també aficionada a l’astronomia com l’Aleix, que van decidir quedar-se a les muntanyes i muntar un projecte de vida, sota un dels cels més privilegiats.

Un oasi de foscor

Aleix Roig i Georgina Serven són dos aficionats a l’astronomia i a la fotografia astronòmica, que des dels anys 90 que visiten les Muntanyes de Prades a la recerca de la millor qualitat per observar els astres. El que no esperaven, però, és que el cel de Prades fos un dels millors indrets per realitzar aquesta activitat, segons demostren els índexs d’estabilitat de la imatge i altres factors, que van portar a la parella de divulgadors a instal·lar-se, l’any 2014, a la Vila Vermella i acabar convertint, d’una afició, un projecte de vida.

«Quan vam veure els resultats, ens vam ahver de fregar els ulls dues vegades» | ALEIX ROIG

Si s’observen les dades de contaminació lumínica, es pot apreciar aquest ‘paradís radial de foscor’. Si es traça un cercle, marcant com a centre la població de Prades, s’observa que en tot el seu entorn no hi ha cap municipi que emeti una llum prou potent per a contaminar el cel. Per altra banda, la serra de la Mussara, al sud, i la de la Llena, actuen com a para-sol i bloquegen la contaminació lumínica de les grans regions pròximes a Prades, el Camp de Tarragona, al sud, i el Pla de Lleida, al nord.

Uns valors únics a la península

L’índex d’estabilitat de la imatge és un indicador que mesura la resolució de les imatges que es poden captar, la seva nitidesa i la seva persistència en el temps en què es pot observar la imatge. Es tracta d’un indicatiu molt important per als astrònoms, ja que com més nítida sigui la imatge més detalls es podran entreveure. Al Pla de la Guàrdia, l’altiplà on està previst que s’hi ubiqui l’observatori professional del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, els valors oscil·len entre un i 0,5 segons d’arc.

Aquesta mesura permet captar, a través del telescopi, elements com estructures de galàxies i nebuloses, millor que en qualsevol altre indret de la península Ibèrica. «Si a això li sumem l’índex de foscor, la bona climatologia i la inversió tèrmica que aclareix encara més el Pla de la Guàrdia, dóna com a resultat una ubicació excel·lent per a ubicar-hi un observatori professional d’altes prestacions».

«Va ser un moment ‘Eureka‘» confessa l’Aleix, explicant que se sabia de la potencialitat astronòmica del cel de Prades, «tot i que es desconeixia que podia ser tan bona». El divulgador es recorda traginant els telescòpics de mesurament que, juntament amb l’Associació Astronòmica de Torroja del Priorat, van ajudar a realitzar totes les mesures i, quan van aparèixer els valors a la pantalla «ens vam haver de fregar els ulls dues vegades», explica Aleix Roig.

El Pla de la Guàrdia és l’altiplà situat a més altura | ALEIX ROIG

Amb tots aquests punts a favors, els dos divulgadors, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Prades, no podien deixar passar l’oportunitat de muntar un observatori, al millor indret de tota la muntanya, el Pla de la Guàrdia.

Un observatori per a la recerca i divulgació a parts iguals

El Pla de la Guàrdia és l’altiplà situat a més altura de totes les Muntanyes de Prades, a 1130 metres del nivell del mar, que reuneix les millors condicions per a situar-hi un observatori automatitzat, que complirà la doble funció d’investigació i divulgació científiques, fet que pocs observatoris compleixen amb la mateixa plenitud.

Segons explica l’Aleix, els observatoris que s’ubiquen a Catalunya i Espanya estan concebuts per a dos propòsits, però que sovint no els tracten alhora. Primerament, és el de la investigació científica, per part dels professionals astrònoms que busquen explorar i desxifrar les claus de l’univers. I per altra banda, és el de la divulgació, el fet de donar a conèixer al públic objectiu aquests avenços, més enllà de la comunitat científica.

«Els observatoris, o estan destinats als científics i no es poden visitar, o estan encarats a l’astroturisme i a la divulgació, i no són prou potents per investigar» es lamenta l’Aleix, qui també avança que la intenció del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades és ben diferent. «Volem recondicionar les instal·lacions perquè al mateix telescopi on els científics investiguen, un alumne pugui també descobrir l’astronomia i interessar-s’hi».

Amb la vocació de crear escola i aventurar als més joves a descobrir el món de la ciència i dels astres, així com posicionar el cel de Prades com un referent mundial per a l’astronomia; l’Aleix Roig, la Georgina Serven i tot l’equip del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades inicien una aventura espacial, mai millor dit, que els durà a construir l’observatori del Pla de la Guàrdia, si tot va bé d’aquí a tres anys, per seguir observant el cel des del millor indret del Camp de Tarragona.