El Parc Natural de la Serra del Montsant compta amb un Pla de protecció acústica i lumínica des del 2018 i està certificat, a més, com a Destinació TurísticaStarlight des del 2021, una acreditació que també tenen les Muntanyes de Prades, com tot un territori que ha treballat i continua treballant per preservar la foscor del firmament.

És, actualment, el cel fosc protegit més gran d’Europa i, de fet, la comarca del Priorat és la primera catalana que està protegida al 100% de la seva extensió. La protecció lumínica ve marcada per una normativa de la Generalitat de Catalunya i la certificació de la Fundació Starlight reconeix, no només uns valors de qualitat del cel nocturn, sinó també un turisme associat a l’observació del cel. Més enllà dels aspectes ‘positius’ de la localització, els esforços que s’han invertit -des de 32 municipis de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Priorat– han fet d’aquesta zona el millor indret per veure la pluja d’estels, especialment, les Llàgrimes de Sant Llorenç, que viuran aquests dies el seu punt més àlgid. “Des d’una ciutat, es pot veure menys de la meitat o una quarta part del que es veu des de Prades; és bastant més espectacular poder-ho observar amb un cel fosc, en una ciutat només pots veure els més brillants i queda com un fenomen bastant deslluit“, descriu l’astrògraf Aleix Roig.

Importància de preservar el cel fosc

Des del Parc Natural de la Serra del Montsant (PNSM), el 2018 van aprovar un pla específic, que acaben de renovar per al període 2024-2030, amb un seguit d’accions per desenvolupar infraestructures, canviar la il·luminació dels municipis i fomentar la divulgació sobre la zona de protecció lumínica. L’abans i després, explica Roig, ha sigut “substituir l’enllumenat públic per LED PC-Ambre, que és càlid i només projecta la llum cap avall”, que evita que la foscor es degradi. El president del Parc Natural, David Iturria, exposa que la visió de la protecció ha de ser des d’un ampli espectre. “Hi ha la conservació clàssica de la flora i la fauna, el paisatge i la geologia, però molts cops no parem atenció al cel i és un valor importantíssim que tenim”, reivindica la necessitat d’aquesta zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i lumínica.

La tasca que s’està duent a terme ja ha motivat que el departament d’Acció Climàtica de la Generalitat invertirà més de 400.000 euros en els pròxims dos anys per adequar l’enllumenat del Montsant i que aquest sigui més sostenible. “Estem irradiant llum cap al cel, malbaratem energia per il·luminar el cel de nit; què volem veure?”, reflexiona Iturria.

Nous miradors astronòmics al Montsant

Entre les diverses accions, un dels propòsits que es tenien era construir una xarxa de miradors astronòmics, que finalment són deu i es troben a Albarca, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Se sumen tots ells al mirador de l’Ermita de Sant Roc de Prades, que va ser el primer en tot el territori.

L’astrògraf Aleix Roig assenyala que “aquests miradors són un estímul per poder diversificar l’oferta de punts d’observació i perquè els aficionats a l’astronomia puguin dirigir-se a aquests emplaçaments”. Són espais elevats amb bona visió del cel fosc i acostumen a ser enclavaments privilegiats del territori, també per a la seva visita diürna, per gaudir de l’entorn paisatgístic. A més, tots són accessibles amb vehicle o amb vehicle i un petit recorregut a peu.

“Cada mirador compta amb un màstil indicador per trobar l’Estrella Polar, perquè la gent pugui referenciar-se a l’hora d’observar el cel, i tenen també un faristol interpretatiu, amb uns plafons que són diferents en cada municipi”, explica el president del Parc Natural. S’hi exposen qüestions per orientar-se en el cel nocturn, informacions sobre les constel·lacions o la contaminació lumínica.

Al mateix temps, el mecanisme és interactiu. Iturria descriu que “hi ha una roda que gira, amb els mesos de l’any i l’hora, per poder interpretar el cel estrellat en cada moment”; amb quatre planisferis dissenyats amb nomenclatures populars, quatre amb les oficials vinculades a la mitologia grega i dos miradors amb un rellotge d’estrelles. D’altra banda, el mirador de la Morera compta amb una obra artística, de Pere Bargalló Bozzo, en forma de rellotge lunar, i des d’Albarca s’inicia un itinerari astronòmic nocturn.

Ser referents en recerca i divulgació

Una altra iniciativa que s’està ‘cuinant’ al territori és el Centre Astronòmic Muntanyes de Prades (CAMP), que situarà el Baix Camp en el mapa internacional de la recerca i la divulgació científica. L’aspiració és “tenir el telescopi més gran d’Europa dedicat 100% a la divulgació i oferir als visitants una visió única del cosmos”, detalla Aleix Roig, des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades (PAMP).

“Volem fer aquest salt endavant per poder tenir un equipament a l’alçada del que mereix el territori i ser referents“, afegeix sobre les sinergies que es crearan entre l’àmbit de recerca, que es preveu ubicar al Pla de la Guàrdia, i la divulgació, en unes instal·lacions al poble. “Ambdós punts estaran separats uns pocs quilòmetres, però es podran nodrir l’un a l’altre”, afirma l’astrògraf.

Roig comenta que el projecte continua avançant, que requereix un impuls final que estan cercant amb col·laboracions institucionals i educatives per anar “teixint suports estratègics“, així com un finançament que intentaran completar amb Fons Europeus i altres ajuts públics, siguin municipals o supramunicipals (Diputació de Tarragona, Generalitat de Catalunya).

Al Parc Astronòmic, continuen fent recerca i col·laboren amb l’Institut d’Astrofísica de Canàries -i altres centres investigadors- i, sobretot, treballen per donar a conèixer el paper de les astrònomes, per intentar trencar el sostre de vidre en les professions científiques i inspirar les noves generacions de nenes i noies.

2026: l’eclipsi solar que mobilitzarà el món

Si els fenòmens astronòmics anuals, com les Llàgrimes de Sant Llorenç, desperten gran expectació i ‘passió’ entre la ciutadania, el territori ha de preparar-se encara més davant el repte que l’espera de cara al 12 d’agost del 2026: un nou eclipsi solar total que només serà observable íntegrament en una petita franja que va des de la demarcació de Tarragona fins a Galícia.

Roig recorda que “l’últim eclipsi de sol, als Estats Units, va reunir més de 50 milions de persones i, per tant, serà una cosa molt gran sobre la qual encara no estem ben assabentats, sobretot per part de l’administració”. Ambdós ens treballaran per contactar amb els agents públics i anticipar-se “al que podria ser, fins i tot, una amenaça per desbordament de visitants i convertir-ho en una oportunitat que serveixi per explicar tot el que es fa al llarg de l’any en l’àmbit astronòmic”, assenyala.