{"id":91721,"date":"2024-11-20T09:37:26","date_gmt":"2024-11-20T08:37:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/revista-mirades-aleix-roig-astrofotograf\/"},"modified":"2024-11-20T09:37:26","modified_gmt":"2024-11-20T08:37:26","slug":"revista-mirades-aleix-roig-astrofotograf","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/revista-mirades-aleix-roig-astrofotograf\/","title":{"rendered":"REVISTA MIRADES: Aleix Roig: astrofot\u00f2graf"},"content":{"rendered":"
\n

De Vilassar a les Muntanyes de Prades<\/h2>\n

 <\/p>\n

Tu ets un aut\u00e8ntic \u201cpota negra\u201d vilassarenc\u2026<\/strong><\/p>\n

Jo neixo al Casal de Curaci\u00f3 fa 45 anys. Soc dels \u00faltims a fer-ho. I soc com el de 8 apellidos vascos<\/em> per\u00f2 amb vilassarenc. Roig, Mateu\u2026 Nom\u00e9s un, aix\u00f2 s\u00ed, del Masnou! Vaig a l\u2019escola del Mar, i despr\u00e9s a l\u2019Escola Pia Santana, de Matar\u00f3. <\/p>\n

Malgrat ser de Vilassar de Mar sempre has estat m\u00e9s de muntanya, oi?<\/strong><\/p>\n

Sempre m\u2019ha agradat molt i m\u2019ha tirat molt la muntanya: el Pirineu, Montserrat i cap endins. Jo podia passar un any o dos sense tocar la sorra de la platja. A mi m\u2019ha apassionat el contacte amb la natura. Amb el Piri ja havia fet un campament al Pedraforca amb 5 anys i als 13 ja vaig fer l\u2019Aneto amb els pares, per exemple. Cap a l\u2019any 99 ja em vaig afegir a una expedici\u00f3 amb gent de Premi\u00e0 per fer el cim m\u00e9s alt del Per\u00fa, el Huascaran. <\/p>\n

Ets fam\u00f3s per alguna aventura a Montserrat, ens sembla\u2026<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Vam anar-hi a escalar amb el el Marc Vilanova, el Lloren\u00e7 Barba i el Roc Rius i a mi i a en Roc se\u2019ns va fer de nit penjats a la roca i ens va haver de venir a treure l\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed la Gu\u00e0rdia Civil en helic\u00f2pter! <\/p>\n

I d\u2019on et ve aix\u00f2 de mirar al cel?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 sobretot va venir refor\u00e7at pel meu avi, en Jaume Roig, que \u00e9s el pare del Pep Roig, el meu pare, amb qui feia llargs passejos per Vilassar de Mar. Amb ell em vaig anar aficionant a l\u2019astronomia perqu\u00e8 ell era una persona tamb\u00e9 molt observadora. <\/p>\n

I res, finalment, amb aquest inicial inter\u00e8s vaig rebre un regal, que va ser un telescopi, d\u2019aquell que deien Astronova, que b\u00e0sicament era un tros de pl\u00e0stic amb dues lents. I aleshores vaig decidir que volia estudiar les estrelles. <\/p>\n

Vaig llegir molt, vaig mirar molts v\u00eddeos, Carl Sagan\u2026 i llavors jo vaig anar cap a fer f\u00edsiques. El primer dia de facultat ens vam trobar un professor molt \u201csimp\u00e0tic\u201d que ens va dir: -Mira, avui sou 300 aqu\u00ed i acabareu 30. Per tant, aneu-vos posant les piles-. Vaig pensar: \u2013 Molt engrescador per tots aquests que som nens i nenes que de petits somi\u00e0vem en ser astr\u00f2noms i que al primer dia ens foteu aquest clatellot. <\/p>\n

I despr\u00e9s de segon vaig decidir deixar-ho. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 d\u2019astronomia no n\u2019havia tocat res i portava ja com deu assignatures de matem\u00e0tiques fetes. Sabia fer les integrals dobles, triples, de superf\u00edcie, els teoremes de Gauss i tot, per\u00f2 em vaig dir: -B\u00e9, i aqu\u00ed, quan anem a veure estrelles?-. Em vaig adonar que la feina de l\u2019astrof\u00edsic real \u00e9s poc de veure estrelles perqu\u00e8 est\u00e0 davant d\u2019un ordinador programant codis i aix\u00f2 no \u00e9s a mi el que em cridava. Jo volia m\u00e9s aviat estar sota un sol fosc o comunicar, i llavors en aquest moment em plantejo un trencament.<\/p>\n

\n
\"\"<\/figure>\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n

 <\/p>\n

I cap on tires, aleshores?<\/strong><\/p>\n

Jo era a l\u2019agrupament escolta Intayll\u00fa, m\u2019agradava el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3 i em vaig dir: -Ostres, i per qu\u00e8 no estudio alguna cosa vinculada amb l\u2019educaci\u00f3? i em vaig decidir a fer el Magisteri d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. <\/p>\n

I quan apareix Prades?<\/strong><\/p>\n

Nosaltres als setze anys, les melenes fins aqu\u00ed, ja ens agradava la motxilla i l\u2019aventura, i els caps de setmana ja comen\u00e7\u00e0vem a venir a les muntanyes de Prades a escalar amb el Marc Vilanova. Quan vam tenir el carnet de cotxe vam anar fent excursions: Margalef, Siurana, etc. Jo treballava a l\u2019escola GEM i amb la meva dona, la Georgina Serven, el cap de setmana corr\u00edem per aqu\u00ed. Entr\u00e0vem en aquest m\u00f3n de pau i desconnexi\u00f3 i a les nits per Ulldemolins, Vilanova de Prades, ja tornava a contemplar el cel amb els telescopis que tenia jo dels anys 90 i feia observacions pel meu compte. Va ser en algun moment d\u2019aquests que vam decidir anar a buscar quin era el municipi de tot aquest entorn que tenia el millor cel de tots. Vam fer un estudi i vam coincidir que Prades a mil metres d\u2019altura i amb una molt bona foscor era l\u2019indret. <\/p>\n

Vam buscar un apartament que tingu\u00e9s terrassa i vam instal\u00b7lar el telescopi de forma ja m\u00e9s fixa per fer astrofotografia els caps de setmana. La mala sort va ser que just a sota casa hi havia una s\u00e8rie de fanals blancs que contaminaven molt el cel i sense massa esperances vam fer una escrit a l\u2019Ajuntament de Prades demanant que a veure si els podien canviar. I ho van fer. I llavors els vam enviar un correu electr\u00f2nic donant-los gr\u00e0cies i proposant-los de vincular l\u2019observaci\u00f3 del cel de Prades amb les escoles i de fer activitats i observacions per al poble. <\/p>\n

\"\"
Aeix Roig amb el seu telescopi a Prades<\/figcaption><\/figure>\n

De vegades les coses funcionen millor del que t\u2019esperes, oi?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, la nostra era una l\u00f2gica escolta: si la poblaci\u00f3 local de Prades sap que tenen un patrimoni \u00fanic i de molt de valor se l\u2019estimaran i una cosa que l\u2019estimes al final la defenses i la protegeixes, aix\u00ed que va comen\u00e7ar el discurs de protecci\u00f3 ambiental.<\/p>\n

Ens vam constituir com a associaci\u00f3, ens vam anomenar Astro Prades<\/p>\n

i vam comen\u00e7ar les activitats d\u2019observaci\u00f3 en aquest centre de visitants on som ara.<\/p>\n

\"\"
Observaci\u00f3 astron\u00f2mica al mirador de Sant Roc (Prades)<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 no es va acabar aqu\u00ed la col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Ajuntament de Prades?<\/strong><\/p>\n

No, aleshores vam comen\u00e7ar a treballar la idea del Centre Astron\u00f2mic Muntanyes de Prades, un centre on hi hauria una part d\u2019investigaci\u00f3 amb c\u00fapules i una organitzaci\u00f3 i materials m\u00e9s professionals. El lloc ja est\u00e0 establert i \u00e9s el Pla de la Gu\u00e0rdia. L\u2019Ajuntament ja ha comprat aquests terrenys i estem en contacte amb la Generalitat perqu\u00e8 s\u2019hi pugui fer un centre d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic de recerca cient\u00edfica. <\/p>\n

Tamb\u00e9 vam comen\u00e7ar a treballar molt amb el Parc Natural del Montsant perqu\u00e8 just l\u2019any 18 els seus 11 municipis es declaren zona protegida de cel fosc i nosaltres comencem aqu\u00ed les activitats de sensibilitzaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de l\u2019astronomia i .<\/p>\n

En paral\u00b7lel anem treballant i fotografiant i ens passen coses boniques com per exemple l\u2019any passat que la NASA ens va publicar aquesta imatge que tenim aqu\u00ed darrere que \u00e9s una imatge que havia sigut finalista del concurs de Greenwich i tamb\u00e9 va tenir una publicaci\u00f3 al National Geographic.<\/p>\n

\"\"
la fotografia d\u2019Aleix Rog publicada al National Geographic<\/figcaption><\/figure>\n

Parla\u2019ns de la nebulosa que porta el teu nom<\/strong>.<\/p>\n

Durant dos mesos vaig estar fent una observaci\u00f3 amb dos telescopis i em vaig adonar que hi havia una nebulosa dins d\u2019una gal\u00e0xia que jo no identificava i que no em sonava haver vist a cap cat\u00e0leg i em van saltar totes les alarmes. Es diu nebulosa Roig1 Prades Sky i el nom est\u00e0 dedicat al meu avi Jaume Roig. <\/p>\n

El que \u00e9s una passda \u00e9s aquest relat preci\u00f3s que si protegim un cel fosc es poden fer descobriments fins i tot amb telescopis amateurs.<\/p>\n

\"\"
La nebulosa Roig1 Prades Sky<\/figcaption><\/figure>\n

Des del punt de vista ecol\u00f2gic i cient\u00edfic, quina \u00e9s la import\u00e0ncia de tota aquesta feina?<\/strong><\/p>\n

Des del punt de vista cultural, estem parlant del dret a gaudir d\u2019una cosa que la humanitat hem viscut sempre, el cel estrellat.<\/p>\n

Per\u00f2 a nivell ecol\u00f2gic, a m\u00e9s, t\u00e9 una import\u00e0ncia clau: els \u00e9ssers vius estem lligats als cicles de vida d\u2019aquest planeta, que depenent de la latitud es relacionen a uns ritmes de llum concrets. Nosaltres, a casa nostra, tenim molt marcat el ritme de nit i de dia durant tot l\u2019any: aix\u00f2 vol dir que a la nit hi ha d\u2019haver una foscor natural lligada exclusivament al cicle de la lluna, que t\u00e9 una llum c\u00e0lida molt m\u00e9s suau que no pas tota la il\u00b7luminaci\u00f3 artificial. Aquesta degradaci\u00f3 lum\u00ednica afecta moltes esp\u00e8cies, que es poden acabar extingint. Tamb\u00e9 est\u00e0 demostrat que pot acabar afectant la salut dels humans per aquests ritmes circadians que cal preservar. <\/p>\n

Est\u00e0 perdut del tot el cel del Maresme? Quines mesures s\u2019haurien de prendre en un poble com Vilassar de Mar? <\/strong><\/p>\n

Tota la serra de Marina i tot aquest entorn proper que tenim es veu afectat per la gran pres\u00e8ncia de llum a tot el litoral. Llavors t\u00e9 molt de sentit de poder adequar els llums de Vilassar de Mar, de Premi\u00e0, de Masnou amb aquesta llum una mica m\u00e9s c\u00e0lida. Hem de baixar una mica la temperatura de color i il\u00b7luminar cap a baix. Tot el que va cap amunt \u00e9s un malbaratament energ\u00e8tic. I despr\u00e9s cal programar l\u2019apagada de llums quan no s\u2019han d\u2019utilitzar. <\/p>\n

A Vilassar de Mar la llum que s\u2019ha instal\u00b7lat amb els \u00faltims canvis a led est\u00e0 molt b\u00e9, \u00e9s m\u00e9s eficient, per\u00f2 amb el led tu pots triar la temperatura de color i la llei a dia d\u2019avui encara permet un rang massa obert. Tenim el mal costum de pensar que de nit ha de ser igual que de dia, que hem de poder llegir la Vanguardia a la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament, i aix\u00f2 no \u00e9s el m\u00e9s natural. <\/p>\n

Despr\u00e9s hi ha el debat de la seguretat ciutadana des d\u2019una perspectiva de g\u00e8nere. Sobre aix\u00f2 a mi m\u2019agrada molt citar a una dona f\u00edsica, la Susana Mal\u00f3n, que \u00e9s una de les especialistes a nivell de tot Espanya en contaminaci\u00f3 lum\u00ednica i ella desmenteix molt b\u00e9 l\u2019argument fala\u00e7 que m\u00e9s il\u00b7luminaci\u00f3 sigui m\u00e9s seguretat. Si tu sobreil\u00b7lumines, per exemple, una pla\u00e7a amb llum blanca per\u00f2 tota la perif\u00e8ria, l\u2019entorn proper, t\u00e9 la il\u00b7luminaci\u00f3 est\u00e0ndard crees el fenomen de l\u2019enlluernament i a fora ho veus tot fosc. En canvi, aquesta mateixa pla\u00e7a ben il\u00b7luminada amb llum m\u00e9s c\u00e0lida per\u00f2 amb la intensitat que toca, et permet veure molta m\u00e9s profunditat i per tant crees un entorn tamb\u00e9 m\u00e9s segur. <\/p>\n

La reflexi\u00f3 \u00e9s que no necessitem aquest 4.000k que hi ha a Vilassar. Hi ha una llei a nivell espanyol que s\u2019est\u00e0 treballant per veure si tot l\u2019Estat hi podria haver llum amb un m\u00e0xim de 3.000k. <\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n