<\/p>\n
Els forats negres han estat durant anys els protagonistes de pel\u00b7l\u00edcules i hist\u00f2ries fant\u00e0stiques. Molts han escrit aventures de personatges engolits per aquests monstres i deixant volar la imaginaci\u00f3, i fent servir m\u00e9s aviat poca ci\u00e8ncia, han plasmat a la gran pantalla aventures dels nostres personatges preferits. \u00c9s per aix\u00f2 que fent servir un bon grapat de ci\u00e8ncia avui respondrem la seg\u00fcent pregunta: \u00abQu\u00e8 passa si caiem dins d’un forat negre?\u00bb. Abans de poder respondre aquesta pregunta cal que parlem sobre qu\u00e8 s\u00f3n aquests forats negres i que parlem de la f\u00edsica que els regeix.<\/p>\n
Definirem primer qu\u00e8 \u00e9s un forat negre i per fer-ho invocarem la teoria de la relativitat del fam\u00f3s f\u00edsic alemany Albert Einstein en qu\u00e8 ens deia que res pot anar m\u00e9s de pressa que la llum. De ben segur que han sentit a dir que tot cos massiu atrau els cossos del seu voltant amb una certa for\u00e7a gravitat\u00f2ria. \u00c9s per aix\u00f2 que per poder fugir de qualsevol cos caldr\u00e0 que superem aquesta for\u00e7a, tal com fem quan intentem separar dos imants. Fent uns quants c\u00e0lculs senzills podem calcular l’anomenada velocitat d’escapament, qu\u00e8 \u00e9s aquella que necessitem per fugir d’un cos. Per exemple, si volem escapar de la Terra amb un coet, caldr\u00e0 que ens moguem a almenys 11,2 km\/s. Com es poden imaginar, com m\u00e9s gran sigui aquesta velocitat d’escapament m\u00e9s dif\u00edcil ser\u00e0 abandonar l’astre en q\u00fcesti\u00f3. Si la velocitat d’escapament fos superior a la de la llum, b\u00e0sicament significaria que no es pot escapar de l’objecte. \u00c9s aix\u00ed com es defineixen els forats negres.<\/p>\n
Ara que tenim clar qu\u00e8 s\u00f3n els forats negres hem de parlar d’on venen. Per explicar la formaci\u00f3 dels forats negres, \u00e9s necessari parlar del cicle de vida de les estrelles. Els estels neixen d’un n\u00favol de gas que en contraure’s permet que s’assoleixin les condicions necess\u00e0ries perqu\u00e8 l’Hidrogen es fusioni, convertint-se en Heli. Quan aquesta contracci\u00f3 es detingui el gas haur\u00e0 esdevingut oficialment un estel. Passats bilions d’anys, la majoria de l’Hidrogen s’haur\u00e0 fusionat i l’estel comen\u00e7ar\u00e0 a contreure’s de nou. Llavors, l’estel ha d’usar un altre \u00abcombustible\u00bb: l’Heli. La seg\u00fcent etapa de la vida d’un estel es diu gegant vermella. Les gegants vermelles s\u00f3n de dimensions molt majors que les estrelles originals. Quan la gegant vermella es queda sense \u00abcombustible\u00bb, es comen\u00e7a a contraure novament. Aquesta contracci\u00f3 fa que el nucli assoleixi temperatures alt\u00edssimes, de manera que es formen elements m\u00e9s pesants com el Carboni o l’Oxigen. Un cop l’estel consumeix aquest \u00faltim tipus de \u00abcombustible\u00bb, diem que ha arribat al final de la seva vida. A partir d’aquest moment, els estels amb masses majors que el Sol (fins a 40 vegades m\u00e9s grans) expulsen amb una gran for\u00e7a les seves capes externes. Aquest proc\u00e9s \u00e9s anomenat supernova. Normalment, una supernova deixa enrere una estrella de neutrons, una esp\u00e8cie de cad\u00e0ver d’estel, per\u00f2 els estels 40 vegades majors que el Sol poden convertir-se en un forat negre. En aquests casos, la for\u00e7a entre les part\u00edcules no \u00e9s capa\u00e7 de frenar el col\u00b7lapse i la caiguda continua fins a formar un cos tan dens que ni la llum en pot escapar: un forat negre.<\/p>\n
Ara que ja tenim una idea m\u00e9s clara de qu\u00e8 s\u00f3n els forats negres ens trobem en condicions de respondre la nostra pregunta: Qu\u00e8 succeeix si caic dins d’un forat negre? Per fer-ho imaginarem que estem d’expedici\u00f3 espacial al centre de la nostra gal\u00e0xia on tenim un forat negre anomenat Sagitari A*. Viatgem acompanyats dels nostres companys que decideixen quedar-se a la nau mentre nosaltres ens llancem de cap al forat negre. Cal pensar que aquesta expedici\u00f3 ha estat ideada per les grans ments de la Terra que han decidit explorar un forat negre el menys perill\u00f3s possible, un forat negre gegant. Els grans cient\u00edfics rere l’expedici\u00f3 s\u00f3n conscients que si el forat negre no fos prou gran, nosaltres, estar\u00edem predestinats a una terrible mort. Si ens llanc\u00e9ssim de cap a un forat negre massa petit les forces que experimentarien els nostres caps serien molt m\u00e9s grans que les dels nostres peus i el nostre cos s’estiraria ben b\u00e9 com un xiclet. Aquest proc\u00e9s \u00e9s comunament anomenat espaguetitzaci\u00f3 i ja es poden imaginar per qu\u00e8.<\/p>\n
Parlem primer del que podrien veure els nostres companys que ens miren preocupats des de la nau. En contra de tota l\u00f2gica, la relativitat d’Einstein ens diu que ens veurien caure cada cop m\u00e9s lentament, com si caigu\u00e9ssim a c\u00e0mera lenta, fins a quedar congelats a l’horitz\u00f3 del forat negre, com si alg\u00fa hagu\u00e9s fet clic en el bot\u00f3 de pausa. A poc a poc els nostres companys ens veurien atenuar-nos perqu\u00e8 cada vegada una major quantitat de llum seria absorbida. De fet els nostres companys tamb\u00e9 veurien que ens anem tornant d’un color cada cop m\u00e9s vermell pel fet que la intensa gravetat estiraria les ones de llum que sortirien del nostre cos, fent la seva longitud d’ona m\u00e9s llarga i vermella. Finalment arribar\u00edem a un punt en qu\u00e8 tota la llum reflectida pel nostre cos seria absorbida pel forat negre i desapareixer\u00edem de la vista dels nostres companys.<\/p>\n
Ara toca parlar de qu\u00e8 veur\u00edem nosaltres, des del nostre punt de vista no veur\u00edem el m\u00f3n a c\u00e0mera lenta, sin\u00f3 que veur\u00edem passar el temps de forma normal. Parlem primer de l’horitz\u00f3 de successos que no \u00e9s res m\u00e9s que el punt a partir del qual tota la llum que entra al forat negre ja no en pot sortir. Ara suposarem que duem un vestit espacial tan bo que ens permet sobreviure als efectes gravitatoris intensos prop de l’horitz\u00f3 de successos del forat negre i que ens permet suportar altes temperatures del temible mur de foc que molts cient\u00edfics afirmen que hi trobem. Els cient\u00edfics que ens guien han fet els c\u00e0lculs de la nostra traject\u00f2ria tan exactes que aconseguim sobrepassar l’horitz\u00f3 de successos i evitem el que m\u00e9s tem\u00edem: quedar-nos donant voltes al forat negre eternament. A partir d’aquest moment les coses es comencen a tornar estranyes i m\u00e9s aviat especulatives. Resulta que malgrat que traspass\u00e9ssim l’horitz\u00f3 de successos no ens n’adonar\u00edem i seguir\u00edem sense saber que l\u2019hem traspassat. M\u00e9s enll\u00e0 de l’horitz\u00f3 de successos, la for\u00e7a gravitat\u00f2ria es faria tan intensa que la nostra imatge de l’espai canviaria fins a arribar a la singularitat central. Una singularitat \u00e9s un lloc on les lleis i models de la f\u00edsica fallen, aix\u00ed que no podem saber amb seguretat qu\u00e8 \u00e9s el que passa aqu\u00ed dins. Aix\u00ed i tot, no cal preocupar-se’n, ja que el nostre cos, malgrat haver sobreviscut hipot\u00e8ticament a l’espaguetitzaci\u00f3, s’hagu\u00e9s desintegrat a causa de la forta gravetat abans de poder trobar-nos en aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s com acabem la nostra aventura espacial que ens ha dut fins l’abisme d’aquest forat negre. Us convidem a visitar-nos i gaudir del cel fosc de Prades on podrem observar a ull nu el nostre centre gal\u00e0ctic on trobem el nostre estimat company d’aventures: el forat negre Sagitari A*.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
N\u00faria Urgell<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els forats negres han estat durant anys els protagonistes de pel\u00b7l\u00edcules i hist\u00f2ries fant\u00e0stiques. Molts han escrit aventures de […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":29865,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[146],"tags":[],"class_list":["post-33144","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33144"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33144\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33145,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33144\/revisions\/33145"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}