L’exist\u00e8ncia o no de vida en altres planetes ha estat des de temps immemorables una de les grans inc\u00f2gnites que s’ha plantejat la humanitat. En l’actualitat un dels grans esfor\u00e7os que s’est\u00e0 fent des de l’astrof\u00edsica moderna \u00e9s la cerca de planetes que orbiten estrelles fora del nostre sistema solar, la cerca d’exoplanetes. Planetes que podrien albergar vida i que els grans cient\u00edfics estudien per descobrir si s\u00f3n o no habitables i si poden contenir vida tal com la coneixem.<\/p>\n
Abans de comen\u00e7ar a parlar d’exoplanetes amb m\u00e9s detall cal que definim qu\u00e8 \u00e9s un planeta. Una pregunta aparentment senzilla que va esdevenir un maldecap per la comunitat cient\u00edfica l’any 2006, a causa del descobriment de nous objectes al Sistema Solar amb mides semblants a les de Plut\u00f3. Actualment es coneix com a planeta aquell objecte que orbita una estrella, que t\u00e9 prou gravetat per mantenir una forma esf\u00e8rica i que ha netejat la seva \u00f2rbita d’objectes similars (no la comparteix amb altres astres de massa similar). El 2006 Plut\u00f3 juntament amb altres objectes del Sistema Solar com Ceres o Eris van passar a definir-se com a planetes nans a causa del fet que no complien l’\u00faltima condici\u00f3 per a ser considerats un planeta. M\u00e9s enll\u00e0 del nostre Sistema Solar tamb\u00e9 existeixen cossos planetaris que no es troben lligats a cap estrella, cossos que han estat expulsats de la seva estrella durant la seva formaci\u00f3 o b\u00e9 durant la interacci\u00f3 amb altres astres. Aquests cossos s\u00f3n coneguts com a planetes errants.<\/p>\n
Tornant als exoplanetes, cal pensar que la detecci\u00f3 d’aquests \u00e9s un camp de l’astrof\u00edsica molt recent. De fet, el primer exoplaneta no va ser descobert fins a finals del segle passat. Abans d’aquest primer descobriment molts astr\u00f2noms ja creien que aquest tipus d’objectes havien d’existir, no obstant aix\u00f2, no es disposava de la tecnologia necess\u00e0ria per detectar-los. La detecci\u00f3 del primer exoplaneta es va produir l’any 1995 i va ser detectat pels astr\u00f2noms Michel Mayor i Didier Queloz. Aquests astr\u00f2noms van detectar el planeta 51 Pegasi b, un planeta gegant gas\u00f3s que orbita una estrella similar al Sol. Despr\u00e9s d’aquesta primera detecci\u00f3 el nombre de descobriments ha anat augmentant exponencialment any rere any, gr\u00e0cies als avan\u00e7os tecnol\u00f2gics que s’han anat produint. Avui en dia es coneixen m\u00e9s de 4100 exoplanetes. De fet, recentment la NASA ha descobert un sistema solar conformat, no per un, sin\u00f3 per 7 planetes diferents orbitant al voltant de la seva estrella.<\/p>\n
De tots els exoplanetes detectats, la majoria s\u00f3n gegants gasosos molt similars a J\u00fapiter. Aquests exoplanetes orbiten les seves estrelles molt a prop, motiu pel qual se’ls coneix tamb\u00e9 amb el nom de J\u00fapiters calents. El fet que la majoria dels exoplanetes coneguts siguin de tipus \u00abJ\u00fapiter calent\u00bb es deu \u00fanicament al fet que s\u00f3n els m\u00e9s f\u00e0cils de detectar. En un futur pr\u00f2xim, quan les millores tecnol\u00f2giques en permetin la detecci\u00f3, es creu que els planetes de mides m\u00e9s petites i m\u00e9s allunyats de les seves estrelles passaran a dominar la poblaci\u00f3 d’exoplanetes coneguts. De fet, actualment ja s’ha arribat al nivell tecnol\u00f2gic en el qual planetes de mides semblants al nostre comencen a ser detectables. Anant un pas m\u00e9s enll\u00e0, recentment s’han comen\u00e7at a trobar sistemes en els quals hi ha exoplanetes tipus Terra que orbiten les seves estrelles en les zones on la pres\u00e8ncia d’aigua l\u00edquida \u00e9s possible (zones habitables). L’exoplaneta confirmat m\u00e9s similar a la Terra descobert orbitant dins de la zona habitable \u00e9s, fins a l’agost de 2021, Teegarden b, amb un \u00edndex de similitud amb la Terra (IST) del 93%, amb una temperatura estimada de 13 graus m\u00e9s que la Terra. KOI-4878.01, un candidat a planeta, posseeix un IST major (98%).<\/p>\n
Ara b\u00e9, com podem arribar a observar quins mons existeixen m\u00e9s enll\u00e0 del sistema solar? Una de les t\u00e8cniques m\u00e9s importants a l’hora de buscar exoplanetes \u00e9s el m\u00e8tode de tr\u00e0nsit. El seu objectiu \u00e9s mesurar la lluentor procedent d’una estrella. El pas d’un exoplaneta entre l’astre i la Terra far\u00e0 que la lluminositat que ens arriba de l\u2019estrella disminueixi de manera peri\u00f2dica, per la qual cosa podrem inferir que en aquesta regi\u00f3 existeix un exoplaneta. Aquest m\u00e8tode es pot fer servir per obtenir informaci\u00f3 de l’atmosfera del planeta i malgrat que funciona millor quan els planetes s\u00f3n grans, t\u00e9 l’avantatge que no cal que el planeta estigui molt a prop de l’estrella per ser detectat.<\/p>\n
Una altra manera de buscar exoplanetes \u00e9s buscar estrelles que trontollen. Una estrella que t\u00e9 planetes no orbita perfectament al voltant del seu centre. Des de lluny, aquesta \u00f2rbita descentrada fa que l’estrella sembli una estrella trontollant. S’han descobert centenars de planetes amb m\u00e8tode. No obstant aix\u00f2, els planetes que es poden detectar s\u00f3n planetes molt grans, tant o m\u00e9s grans que J\u00fapiter.<\/p>\n
Com es poden imaginar existeixen desenes de m\u00e8todes per detectar exoplanetes i de ben segur que al llarg dels anys n’aniran sorgint altres. Amb aix\u00f2 doncs \u00e9s clar que en els pr\u00f2xims anys un nombre encara molt m\u00e9s gran de planetes ser\u00e0 descobert i qui sap quins nous i estranys sistemes planetaris seran descoberts. Podrem detectar vida en astres llunyans?<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
N\u00faria Urgell<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’exist\u00e8ncia o no de vida en altres planetes ha estat des de temps immemorables una de les grans inc\u00f2gnites que […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":29870,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[146],"tags":[],"class_list":["post-33140","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33140","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33140"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33142,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33140\/revisions\/33142"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29870"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33140"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33140"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.parcastronomicprades.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}